Paremiologia catalana comparada digital

Home casat, home cagat

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Home casat, home cagat

5 fonts, 1993.
Per dir que els compromisos que adquireix la persona al contreure matrimoni, li impossibiliten normalment la llibertat de què gaudia abans.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 439. Editorial Moll.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «H», p. 113. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.
Vol dir que els compromisos que contreu l'home quan es casa l'impossibiliten normalment de la llibertat que disfrutava quan era fadrí. Vegi's n. 636.
Equivalent en castellà: Te casaste, la cagaste.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1506 Home», p. 206. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. H», p. 141. Edicions Víctor.

Home casat, ruc cagat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.

Homo casat, homo cagat

1 font, 2018.
Un home casat no valer per res.
Homo casat, homo cagat: no puc fer res que sa dona no se'n temi.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Casar», p. 196. Institut Menorquí d'Estudis.