Paremiologia catalana comparada digital

Home de ganivet, no val un pet

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1883.

Home de ganivet no val un pet

4 fonts, 1926.
Es diu en menyspreu dels qui acostumen de portar armes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ganivet Refr». Editorial Moll.
Es diu en menyspreu dels qui acostumen de portar armes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ganivet», p. 61. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 346», p. 109. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Homme de couteau ne vaut pas un pet.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 60. Robert Morel Editeur.

Home de ganivet, no val un pet

3 fonts, 1883.
Per criticar el valentó, que sempre porta armes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 439. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.5. A, E», p. 212. Editorial Moll.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.