Paremiologia catalana comparada digital

Home perseguit, home mort

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Home perseguit, home mort

6 fonts, 1926.
Significa que si algú és objecte de persecució insistent, arriba un dia que n'és víctima.
Font: Martí G., Tip. mod. ii, 225.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perseguir Refr». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 409», p. 119. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 208. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 169. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Hòme perseguit, hòme mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 130. Editorial Arte y Letras.