Locucions de l'IEC.
Font: DIEC.
Ipso facto
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
«Ipso facto»
5 fonts, 1839.
Podríem dir que quan es fa 'tabula rasa' de l'statu quo' polític, es produeix 'ipso facto' un 'maremagnum'. Etcètera (que també és llatí).
Al moment, de seguida.
Llatinisme per de seguida.
Malgrat tot, no és així: una simple llucada al nostre entorn ens confirmarà 'ipso facto' que la immensa majoria de la gent perd literalment el cul per un càrrec.
Sinònim: De seguida.
Equivalent en castellà: Ipso facto, en seguida.
Loc. puramènt llatina usada en catalá, que significa per lo matèx fèt.
Equivalent en castellà: Ipso facto.
Loc. puramènt llatina usada en catalá, que significa per lo matèx fèt.
Equivalent en francès: Ipso facto.
Loc. puramènt llatina usada en catalá, que significa per lo matèx fèt.
Equivalent en francès: Sur le fait.
Loc. puramènt llatina usada en catalá, que significa per lo matèx fèt.
Equivalent en italià: Issofatto.
Loc. puramènt llatina usada en catalá, que significa per lo matèx fèt.
Equivalent en llatí: Ipso facto.
Ipso facto
1 font, 2023.
Loc. adv. [LC]. → A l'acte 1.
Vaig anar a viure al barri vell i hi vaig fer amics ipso facto. | En sentir allò vaig penjar, ipso facto, el telèfon.
Loc. adv. [LC]. [Ésser de tal manera] com a conseqüència directa del mateix fet.
El filòsof creia que tot allò que és propi de l'ésser humà és religiós ipso facto. | Tota traducció és, ipso facto, lectura i interpretació.