Paremiologia catalana comparada digital

Ira de germans, ira bestial

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1914.

Ira de germans, / ira bestial / o ira infernal

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ira», p. 352. Edicions Polígrafa.

Ira de germans, ira bestial

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 158», p. 270. Columna Edicions.

Ira de germans, ira bestial (l'afegeixo jo)

1 font, 1915.
De: Alberich, Maria.
Equivalent en castellà: Ira de hermanos, ira de diablos.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «56 refranes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411030304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ira de germans, ira bestial o infernal

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 22. Ajuntament de Banyoles.

Ira de germans, ira bestial, o ira infernal

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Ira de hermanos, ira de diablos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. I», p. 807. Antoni López, Editor.