Paremiologia catalana comparada digital

Ja que tinc el dit bo, merda per al metge

10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1918.

Jo que tenc el dit bo, merda pel metge

2 fonts, 1992.
Es diu referint-se a la indiferència amb què mira les coses aquell que està ben situat.
Lloc: Illes Balears.

Ja que tenc es dit bo, merda p'es metge

1 font, 1984.
Indiferència, d'es qui està ben situat.
Lloc: Menorca.

Ja que tenc es dit bo, merda pes metge

1 font, 2008.
Indiferència davant una persona que no necessitem.

Jo que tenc es dit bo, merda p'es metge

1 font, 1984.
No necessitar sa protecció d'altri.
Lloc: Menorca.

Jo que teng es dit bò, / mèrda pes medge

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.

Jo que teng es dit bò, /— mèrda pes medge

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.

Jo que tens es dit bo, merda pel metge

1 font, 1987.

Jo qui tenc el dit bo,; merda pel metge!

1 font, 2000.
Es diu per indicar que no es necessita la protecció de tal o tal persona.
Lloc: Illes Balears.

Jo qui tenc es dit bo, merda pes metge

1 font, 1993.
Es diu referint-se a la indiferència o despreocupació amb què mira les coses aquell qui està ben situat (D.).