Calia, però, fer de manera que el canvi no resultés un entrebanc i que, tot i el canvi, fos fàcil la identificació. Hom trobà forma viable: deixar el mateix nom traient només el mot «sant» del davant: així Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló s'anomenarien Feliu de Llobregat, Joan Despí, Coloma de Cervelló, etc. El secretari va pendre la llista dels pobles i els anà llegint. En arribar a Sants va dir la frase. En efecte, si es treia Sants, no restava res.
Davant d'aquesta dificultat la reforma fou abandonada.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
S'explica una altra facècia com a origen del refrany. Una vegada visità Barcelona un rei innominat. Arribà a Sants a una hora intempestiva per a fer l'entrada solemnial a la ciutat, i posà al vell hostal de la Morena de l'antic camí ral de Sants. Sobirà i cortesans, dolent-se de trobar-se tan a prop de la ciutat i no poder acabar d'arribar-hi digueren: —Ja som a Sants! —per indicar que estaven a la vora d'assolir el que desitjaven (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Usat per a indicar que s'ha topat amb una dificultat o que s'ha arribat al punt difícil en un afer. En temps de la primera República es constituí el Cantó federal independent de Sant Feliu de Llobregat. La seva junta es dolgué que molts dels pobles que el formaven portessin noms de sants, cosa que cregueren que estava en pugna amb el corrent dels temps, i resolgueren canviar-los els noms... (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Es diu quan s'arriba a una solució o a un acord, en una qüestió qualsevol.
Sinònim: A Sants van els esguerrats | A cap som!
Quan s'arriba finalment on es volia.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Totes elles deriven de la pregunta "Vaig bé per anar a Sants", ja que fa segles els i les qui marxaven de Barcelona es trobaven diferents camins i volien saber el correcte. Aquesta era la carretera de Madrid.
Sinònim: Ja hem acabat | Som al final del carrer.
Lloc: Sants (Barcelona).