Paremiologia catalana comparada digital

L'amor callant demana

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1562.

Amor, callant demana

3 fonts, 1992.
I el que és millor, rep.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 426. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1185», p. 479. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 228. Edicions 62.

L'amor callant demana

2 fonts, 1562.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 133. Editorial Arte y Letras.
Hajam, donques, per entés / que l'amor callant doemana.
Timoneda, Joan (1562): Flor d'enamorats «4», p. 54. Albatros Edicions.

L'Amor callant demana

1 font, 1915.
Font: Canc.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Amor - Desamor - Gelosía», p. 2. Impremta Catalònia.

L'amor, callant demana

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 185. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.