Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.
L'ase que no està fet a dur albarda es mossega la tafarra
12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1926.
L'ase que no està fet a dur albarda es mossega la tafarra
2 fonts, 1951.
L'ase que no està fet a dur albarda, es menja la tafarra
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
L'ase que no està fet a dur albarda, es mossega la tafarra
2 fonts, 2011.
Tafarra = corretja que subjecta les albardes per la panxa. Qui està habituat a no treballar o a no tenir responsabilitats, quan ha d'assumir-ho no es fa l'ànim i pateix.
L'ase que no està fet a dur albarda, se mossega la tafarra
2 fonts, 1926.
Lloc: Val.
Ase que no està avesat a dur albarda, la tafarra aviat l'encenta
1 font, 1999.
Ase que no està avesat a dur albarda, la tafarra aviat l'enceta
1 font, 1951.
Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata
1 font, 1926.
Lloc: Mallorca.
L'ase que no está fet a dur albarda, es menja la tafarra
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.