Formalment, en trobem una bona colla de variants geogràfiques.
Sinònim: L'endemà.
L'ensendemà
16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.
L'ensendemà
5 fonts, 1987.
El dia següent d'un dia, passat o futur, al qual es fa referència.
L'ensendemà de visità la catedral de la ciutat ià vam tornà cap a casa.
Sinònim: L'endemà.
Lloc: Constantí.
El dia següent. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és una forma dialectal pròpia del Camp, de l'Ebre i del País Valencià. L'origen etimològic podria ser l'aglutinació de «en sent demà».
Sinònim: L'endemà.
Lloc: Reus.
Font: DCVB.
L'endemà.
Lloc: Maldà.
L'endemà, el dia següent.
Lloc: Bellvís.
Ensendemà
2 fonts, 2021.
Variant popular pròpia de diferents parlars del català occidental i insular. Acumula dos articles: l'article «el» (o «lo») més un altre article «es» (aquest darrer article salat, incorporat al mot «endemà»). S'ha format, posteriorment, per assimilació de la «n». Cal dir que la forma estàndard és «l'endemà».
Sinònim: Endemà.
Equivalent en francès: Le lendemain.
L'endemà, el dia següent.
Dissabte vam «puijar» a la Pena i l'ensendemà no «valium / érum» bons per «re».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Ensendemá
2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Crastina dies.
Equivalent en castellà: El dia siguiente.
Adv. t. Lo dia seguènt.
Equivalent en llatí: Crastina dies.
Adv. t. Lo dia seguènt.
Equivalent en castellà: El dia siguiente.
Adv. t. Lo dia seguènt.
Equivalent en italià: L'indomani.
Adv. t. Lo dia seguènt.
Equivalent en francès: Le lendemain.
A l'ensendemà
1 font, 2017.
L'ansandemà
1 font, 2004.
L'endemà.
Lloc: Lleida (Segrià).
L'ansundemà
1 font, 2004.
L'endemà.
Lloc: Lleida (Segrià).