Paremiologia catalana comparada digital

L'oli és mig manyà

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1920.

L'oli és mig manyà

3 fonts, 1920.
Çò és: que l'oli és un gran auxiliar del manyà per a fer lliscar peces que freguen.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1920): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XVI. Manresa, juliol-desembre de 1920, núm. 76», p. 324. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 202», p. 554. Columna Edicions.
Al·ludeix al fet que l'oli amoroseix els frecs de les peces mecàniques.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 238. Llibres de l'Index, S.A..

L'oli és mig mecànic

3 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mecànic», p. 95. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Oli», p. 105. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. L», p. 116. Autoedició.

L'oli / és mig manyà

1 font, 1997.
De: Cabanas Alibau, Miquel.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 23. Autoedició.

L'oli és mig manyà i el paper de vidre mig contramestre

1 font, 2010.
Lloc: Sallent (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.