Paremiologia catalana comparada digital

La carn de verro revé

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Sa carn de verro revé

3 fonts, 1970.
Es diu dels que sempre s'enutgen.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Verro», p. 262. Edicions Polígrafa.
És molt substanciosa.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 331. Edicions 62.
Vol dir que és molt substanciosa.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «603 Carn», p. 91. Institut Menorquí d'Estudis.

La carn de verro revé

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1209», p. 728. Columna Edicions.

Sa carn de vèrro revé

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.

Sa carn de verro, revé

1 font, 1984.
Un insult, és mal d'olvidar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 191. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.