Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol
36 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1884.
La lluna / la pruna (o la bruna), / vestida de dol, / sum pare la crida, / sa mare la vol (o bé: no ho vol)
7 fonts, 2004.
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
Cançoneta.
Lloc: Lleida (Segrià).
La lluna la pruna / vestida de dol / la seva mare l'encrida / per anar al Mallol / y el seu para no hu vol
1 font, 1916.
De: Xutglà Figueras, Pere.
Lloc: Les Preses.
La Lluna, / la bruna, / vestida de dol, / son pare la crida, / sa mare la vol
1 font, 1981.
Són l'explicació, que Déu sab qui concretaria, del eclipsi, això es: la Lluna, bruna, enfosquida per trovar-se entre'l Sol i la Terra, per ser major lo Sol, son pare, la crida, la voldría amb ell, però guanya sa mare, i'l Sol s'allunya deixant a la Terra i son satèl·lit.
La lluna, / la bruna, / vestida de dol, / son pare la crida, / sa mare la vol
1 font, 1915.
Versets que sentim dir a la canalla jugant pel carrer. Són la explicació, que Déu sab qui concretaría, del eclipsi, això es: la Lluna, bruna, enfosquida per trovar-se entre'l Sol i la Terra, per sser major lo Sol, son pare, la crida, la voldria amb ell, guanya sa mare, i'l Sol s'allunya deixant a la Terra i son satèlit.
Lloc: Urgell.
La lluna, / la pruna, / lo sol marinê; / son pare / la crida, / sa mare / també
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
Lloc: Montblanc, Tarragona, Alcarràs.
La lluna, / la pruna, / lu sol mariné, / son pare la crida / sa mare també
1 font, 1918.
La canten els nois mirant a la lluna. De: Magrinyà i Solé, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
La lluna, / la pruna, / vestida / de dol; / el papa / l'estima, / la mare, / la vol
1 font, 1969.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
La lluna, / la pruna, / vestida / de dol; / el pare / l'espera, / la mare / la vol
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
Lloc: Banyoles.
La lluna, / la pruna, / vestida / de dol; / el pare / la crida, / la mare / la vol
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
La lluna, / la pruna, / vestida de dol; / sa mare / la crida, / son pare / la vol
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
Lloc: Alcarràs.
La lluna, / la pruna, / vestida de dol; / sa mare li pega, / son pare no ho vol
1 font, 1981.
Lloc: Mequinensa.
La lluna, / la pruna, / vestida de dol; / son pare / la crida, / sa mare la vol
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
Lloc: Cat. or., Cat. occ.
La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
1 font, 1979.
Bonica cançó que fa referència a la gravitació universal.
La Lluna, la pruna / vestida de dol, / sa mare la crida, / son pare no vol; / li'n dona una surra / al mitj del trebol (trespol)
1 font, 1884.
Lloc: Aransís (Lleyda).
La Lluna, la pruna / vestida de dol, / sa mare la crida, / son pare no vol; / li'n dona una tunda, / la penja al trebol
1 font, 1884.
Lloc: Talarn (Lleyda).
La Lluna, la pruna / y'l sol marinê, / son pare la crida, / sa mare també. / La pobre xiqueta / tocava'l tambô; / los angels anaven / a la processó
1 font, 1884.
Lloc: Ribera d'Ebre.
La lluna, la pruna vestida de dol / sa mare li pegue i sun pare no vol / la pobra xiqueta arroplegue coixins / sa mare li pegue davan dels fadrins
1 font, 2013.
Canço infantil per la canalla que tohom se sabíe.
Lloc: Mequinensa.
La lluna, la pruna vestida de dol sa mare la mira, son pare no ho vol
1 font, 1993.
Aquesta és una cançó infantil molt coneguda.
La lluna, la pruna, / i el sol, mariner; / son pare la crida, / sa mare també. / La pobra xiqueta, / tocava el tambor, / los àngels anaven / a la processó
1 font, 1930.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
La lluna, la pruna, / i el sol, mariner; / son pare la crida, / sa mare també. / Minyona bonica, / no sap on anar; / sa mare li pega, / que vol festejar
1 font, 1930.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
La lluna, la pruna, / lo sol mariner... / son pare la crida, / sa mare també
1 font, 1916.
De: Grau y Astell, Francisco.
Lloc: Reus.
La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol
1 font, 1998.
Cançó.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
La Lluna, la pruna, / vestida de dol, / son pare la crida, / sa mare no vol
1 font, 1884.
Tractava d'explicar aquesta cansó suposant que 'pruna' era una corrupció de la paraula francesa 'brune', bruna, morena, y que'l pare y la mare que's disputen lo nostre satèlit eren la llum y les tenebres, referint-se, per consegüent, aquesta cansó als eclipses de Lluna. De: Bartrina, Joaquim Maria.
Lloc: Camp de Tarragona.
Font: "Sobre una cansço infantil", a La Renaxensa.
La lluna, la pruna, / vestida de dol; / son pare la crida, / sa mare la vol. / Canta, canta, rossinyol, / din dol; / la Maria, / clavellina, / que ens ensenya / la doctrina; / clavellet, / poncellet, / bona galta / i bon xuflet
1 font, 1930.
Lloc: Salt.
La lluna, la pruna, / vestida de dol; / son pare la crida, / sa mare la vol. / Minyona bonica, / se'n va amb els coixins; / sa mare li pega / davant els fadrins
1 font, 1930.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
La lluna, la pruna, / vestida de dol; / son pare la crida, / sa mare no ho vol. / Minyona bonica, / festeja els fadrins; / sa mare li pega / davant els veïns
1 font, 1930.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
La lluna, la pruna, / vestida de dol; / son pare li pega una tunda / i la penja al trespol
1 font, 1930.
Lloc: Talarn.
La lluna, la pruna, / vestida de dol... / son pare la crida, / sa mare no ho vol
1 font, 1916.
De: Grau y Astell, Francisco.
Lloc: Reus.
La lluna, la pruna, el sol mariner / son pare ia crida, sa mare també
1 font, 1985.
Cançoneta per fer sortir la lluna.
Lloc: Baix Gaià.
La lluna, la pruna! / vestida de dol; / son pare la crida, / sa mare la vol. / La noia bonica / festeja'ls farins, / sa mare li pega / davant dels veïns
1 font, 1969.
Aquesta cançó de la mainada té les següents variants.
Lloc: Igualada.