Paremiologia catalana comparada digital

La mal casada es coneix amb la cara

26 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1936.

La mal casada, es coneix amb la cara

5 fonts, 1989.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 63. Editorial de Vecchi.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 65. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

A la malcasada, se li coneix set anys a la cara

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1186. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 17. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 227. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 178. Universitat Miguel Hernández.

A la malcasada, mira-li la cara

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 227. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 178. Universitat Miguel Hernández.

La mal casada es coneix amb la cara

3 fonts, 1988.
D'altra banda sembla ser que el fet d'estar a gust o no amb la parella es reflecteix en la cara de la dona, i en aquest cas no hi ha refranys a l'inrevés, qüestió sobre la qual valdria la pena reflexionar. Per a les dones, és important tenir un matrimoni que les satisfaci, i això se'ls nota al rostre, és públic, i per això els homes han de complir amb la seva missió o les seves habilitats i responsabilitats envers la parella i, a més a més, deixar contentes les dones perquè es vegi (segueix a l'original).
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Advertències entre dones i per a dones», p. 60. Consell Insular de Menorca.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 26. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

La malcasada es coneix amb la cara

3 fonts, 1993.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 53. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La família. Matrimoni», p. 101. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 237. Edicions 62.

La dona mal casada, es coneix amb la cara

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 24. Ajuntament de Banyoles.

La mal casada es coneix a la cara

2 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 92. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: La femme mal mariée, se reconnaît au visage.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 97. Sport-Entraide-Amitié.

A la malcasada mira-li la cara

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

La dona mal casada es coneix a la cara

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 75. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

La dona mal casada es coneix per la cara

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 118. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.