Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. c) De la mar», p. 24. Editorial Acebo.
La mar en vol de valents
9 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.
La mar busca els valents
1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
La mar els vol valents
1 font, 2019.
Ens trobem davant d'una activitat on calia ser molt prudent. En el sentit que els nautes arriscats queden per sempre més en el fons maró, perquè la mar és capaç d'engolir hòmens i naus en un tristíssim final.
Font: Llabrés 1997:46.
La mar en vol de valents
1 font, 2008.
Per anar per la mar s'ha de saber manejar veles i rems i no perdre el nord. Així i tot vegeu aquest refrany que diu: "Qui no sap resar, que vagi per la mar"
La mar en vol de valents… (i la terra també!)
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
La mar en vol de valents… i la terra també
1 font, 1993.
La mar no vol sinó valents
1 font, 1992.
La mar no vol sino valents
1 font, 1915.
Per indicar que com que'ls qui tenen por no s'arrisquen, no hi prenen mal. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
La mar vol els valents
1 font, 1995.
Per indicar que, a la mar, les «valenties», les imprudències, es paguen molt cares. Quan l'aspecte del temps és de mal temps, els patrons prudents no surten a la mar. En canvi, els qui es consideren valents surten i són els qui generalment es neguen per no haver calculat el risc.
Lloc: Torredembarra.