Paremiologia catalana comparada digital

La vellesa sempre s'ha de respectar

5 recurrències. Primera citació: 1935.
Sinònim: L'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 292», p. 670. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vellesa», p. 225. Edicions Polígrafa.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 15. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.
La vellesa sempre. 12-9-1910 / 19-12-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1014.jpg. Manuscrit.