Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Dona i espill, sempre en perill

33 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1951.

Dona i espill, sempre en perill

14 fonts, 1988.
Amnistia Internacional Catalunya (2004): Drets de les dones «Refranys sobre la dona - https://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/fem/fem-refranys.html». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 20. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Es trenquen amb facilitat, són fràgils, cal anar amb compte.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 69. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 30. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. tb. 1087.
Equivalent en castellà: La mujer y el vidrio, siempre están en peligro.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Espill», p. 56. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 63. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 109. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 46. Seuba Edicions.
Taller per la igualtat (2022): Taller per la igualtat «El refranyer popular català - http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/llenguatge-inclusiu-i-comunicacio-col-laborativa/el-refranyer-popular-catala». Universitat de Lleida.

Dona i vidre, sempre en perill

8 fonts, 1984.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, Núm. 208 (abril'96) «REFR. CAT. DE L'AMOR, LA DONA I EL MATRIMONI (3)», p. 65. Caprabo.
El vidre és molt fràgil. La dona pot ser mare, o pot cansar-se de la parella si aquesta no es comporta convenientment, o ser requerida d'amors per algú altre.
Sinònim: Similars: És cosa que no pot ser, ben guardar a una muller | Vés amb 'cuidao', Bernat, que si la muller és guapa et faran encarregat.
Equivalent en castellà: La mujer y el vidrio, siempre en peligro || Connexos: A la mujer y al viento, pocas veces y con tiento | El centollo y la mujer son malos de conocer.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 549. Web.
Són fràgils i poden deixar d'estar sencers al menor descuit.
Sinònim: Similar: Xiques amb xics, lo dimoni va pel mig.
Equivalent en castellà: La mujer y el vidrio siempre están en peligro.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 444. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 25. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. tb. 384.
Equivalent en castellà: La mujer y el vidrio, siempre están en peligro.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vidre», p. 130. Edicions 62.
Es vidre és bo de rompre, i sa dona et pot enganyar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 195. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 128. Edicions Víctor.

L'honra i l'espill sempre estan en perill

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 399. Edicions 62.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 5. Refranys referits als sentiments i a la moral», p. 18. Universitat de Lleida.

La dona i l'espill sempre estan en perill

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 201. Edicions 62.

Dona i espill (o vidre), sempre en perill

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 196. Edicions 62.

Dona i espill sempre en perill

1 font, 1987.
Mujer.
Equivalent en castellà: La mujer y el vidrio siempre en peligro.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 49». Autoedició.

Dona i vidre sempre en perill

1 font, 1997.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.

Dona i vidre sempre perillen

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.

Dona i vidre, sempre un perill

1 font, 2004.
En tot cas, siguin animals, objectes perillosos, fenòmens naturals adversos o el diable en persona, les dones són el pitjor del pitjor i s'hi ha d'anar sempre amb compte.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 65. Consell Insular de Menorca.