Paremiologia catalana comparada digital

Les faves, donades o furtades

18 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Les faves, o donades o furtades

6 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 93. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 238», p. 298. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 102. Editorial l'Esquer.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 194. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Les faves, donades o robades

4 fonts, 1987.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 42 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'auca del pagès», p. 19. Autoedició.
Les faves són un producte força apropiat quan són tendres. Tot i que és un producte agrícola que es comercialitza, hi ha hagut sempre una certa tradició de part de qui les conrea de donar faves als parents i amics. D'altra banda, robar faves ja forma part d'una llegenda i fins i tot d'una altra dita que diu "Sant Isidre favater, a robar faves qui no en té"
Sinònim: Sant Isidre favater, a robar faves qui no en té.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 147. Edicions Víctor.

Faves, o donades o furtades

3 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 156. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Vol dir que no compensa fer-ne, per la faena que donen.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.4. Arbres, fruits, hortalisses i altres conreus. Faves», p. 38. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faves», p. 94. J. Huguet Pascual, editor.

Les bledes, donades o robades

1 font, 2003.
Aquestes verdures abans s'agafaven dels camps sense permís dels amos pel seu escàs valor al mercat.
Sinònim: Les fabes, donades o robades.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 311. Ajuntament d'Amposta.

Les fabes, donades o robades

1 font, 2003.
Aquestes verdures abans s'agafaven dels camps sense permís dels amos pel seu escàs valor al mercat.
Sinònim: Les bledes, donades o robades.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 311. Ajuntament d'Amposta.

Les faves donades o furtades

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 178. Editorial Sargantana.

Les faves, donades o furtades

1 font, 2008.
Es diu perquè son molt cares i tot es escorça.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Les faves, o donaes o furtaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 148. Editorial Arte y Letras.