Paremiologia catalana comparada digital

Llepacrestes

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1767.

Ser un llepacrestes

3 fonts, 1767.
Ser un adulador.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 92. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Y que tirára de revés á Gimo del Portal, que era un japucer, un llepacrestes, un fagendís, tot cosetes, vivéa de rata, y al brosquil.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 44. Librerías París-Valencia.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 65. Edicions Víctor.

Llepacrestes

2 fonts, 1969.
Algú que adula servilment.
Sinònim: Llepaculs | Bufaculs | Llepafigues | Llepafaldons | Llepatacons.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Entonat, adulador.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llepacrestes», p. 167. Edicions Polígrafa.

Eixe és un llepacrestes

1 font, 2008.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 82. Ajuntament de Dénia.

Llepacrestas

1 font, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres. Otros de verbo y nombre.
Equivalent en castellà: Escrupuloso.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 50. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Ser un llepacrestes [llepaculs, llepó o llepaire]

1 font, 2008.
Ser adulador. Fer la pilota.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.