Paremiologia catalana comparada digital

Llers, terra de bruixes

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1917.

Llers, terra de bruixes

7 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 46. Edicions El Mèdol.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 203. Edicions Tres i Quatre.
El Vallenc (2023): El Vallenc «Societat - Bruixes i bruixots: de la persecució a la cultura popular - https://www.elvallenc.cat/noticia/52936/bruixes-i-bruixots-de-la-persecucio-a-la-cultura-popular». Web.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Dels pobles de l'Alt Empordà», p. 20. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 511. Edicions 62.
Lloc: Rodalia de Llers-Garriguella (Alt Empordà).
Font: F 524 II, p1213.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Vegueria II. 7. Subcomarques i rodalies de l'Alt Empordà. 7.3. Subcomarca peu de muntanya de l'Alt Empordà. a) Rodalia de Llers-Garriguella», p. 206. Autoedició.

A Llers, bruixes

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Són famoses des d'antic, en el llegendari popular, les bruixes de Llers. Diuen que avui ja no en queda cap, però anys ha la gent de la comarca acudia a les bruixes de Llers per curar malalties i per resoldre encanteris… El 1924, Carles Fages de Climent va publicar el llibre Les bruixes de Llers, amb il·lustracions de Salvador Dalí.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Empordà. Llers». Manuscrit.

A Llers, les bruixes són dintre la xicra

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Empordà. Llers». Manuscrit.

A Llers terra de bruxes

1 font, 1917.
De viva veu. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A Llers, terra de bruixes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 452», p. 488. Columna Edicions.

Com les bruixes de Llers no hi ha res

1 font, 1995.
Bertran, Magda (1995): Avui Diumenge «Pobles de bruixes», p. 6. L'Avui / El Punt Avui.

Els de Llers, bruixots

1 font, 2023.
Lloc: Empordà.
Salvatella Sunyer, Josep M (2023): El Punt Avui «La parla empordanesa - https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2328450-la-parla-empordanesa.html». L'Avui / El Punt Avui.

Les Bruixes de Llers

1 font, 1937.
Pertot l'Empordà, les veïnes de Llers són considerades corn a bruixes. Cada darrera nit de l'any celebraven una gran festa i cometien un gran estrall. Un any, per tal d'esquivar-les i dispersar-les, les campanes de la parròquia de Figueres van alçar-se al vent. Les bruixes, fortament perjudicades per la veu de les campanes, es varen llançar com un vol d'ocells damunt el campanar amb el propòsit de tirar-lo (amb més detalls a l'original).
Lloc: Llers (Alt Empordà).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 189. Centre Excursionista de Catalunya.