Paremiologia catalana comparada digital

Lletja a casa, bonica a la plaça

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1875.

Lletja a casa, bonica a la plaça

6 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 40. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Introducció. Refranyer sobre les dones per a consulta dels homes, amb un apèndix de refranys de dones per a dones», p. XI. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 297», p. 454. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. La dona», p. 210. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Feu a la faixa bell a la plaça

1 font, 2009.
Feu a ra faxia bel a ra prassa (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Brutto in fasce e bello in piazza.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Feu a la faixa, bell a la plaça

1 font, 2014.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Michele Serra (2014): Miralguer «Los Ditxos de l'Alguer (3) - http://miralguer.com/2014/03/13/los-ditxos-a-lalguer-3/». Web.

Lleig al bressol, bonic a la plaça

1 font, 2014.
Refranys, III, 1432, p219, el recull sota la forma: «Lleig en faixa, polit en plaça» (Menorca) i explica: «Els que de petits són lletjos de grans solen ser bells».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Llibres de l'Index, S.A..

Lletja ab faixa, bonica á la plassa

1 font, 1875.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla. Sovint son tant sols assonantats.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 511. La Renaixensa.