Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Desembre», p. 1005. Editorial Selecta-Catalonia.
Llevant, llevantó, a l'hivern, dolent, a l'estiu, pitjor
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor
12 fonts, 1951.
Llevant, llevantó, a l'estiu dolent, a l'hivern pitjor
1 font, 2008.
Per a nosaltres, no hi ha cap vent bo.
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu, pitjor
1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Aire solano, malo en invierno, peor en verano | Solano, malo de invierno, peor de verano.
Llevant, llevantó, a l'hivern, dolent, a l'estiu, pitjor
1 font, 1983.
Concepte d'hivern.
Llevant, llevantó, a l'hivern, dolent, i a l'estiu, pitjor
1 font, 1995.
És un vent plujós, que bufa tot l'any i origina una notable alteració de la mar. La tardor i la primavera són les estacions on el llevant té més presència, sent els mesos d'octubre i març els que enregistren una major conflictivitat.