Paremiologia catalana comparada digital

Llevant i marinada fonen la neu de l'obaga

14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1914.

Llevant marinada, fon la neu de l'aubaga

3 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 41 (1 de gener de 1928) «Refraner. XXX. Els vents», p. 15. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
A Montblanc.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Montblanc.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Llevant marinada fon la neu de l'obaga

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 519», p. 501. Columna Edicions.

Llevant, marinada, / fon la neu de l'obaga

2 fonts, 1930.
Llevant: punt cardinal est i vent que bufa de llevant.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Llevant», p. 70. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llevant», p. 181. Edicions Polígrafa.

Llevant i marinada / fonen la neu de l'obaga

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 49. La Neotípia.

Llevant i marinada fonen la neu a l'albada

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La neu», p. 159. Pagès Editors.

Llevant i marinada, fonen la neu de l'aubaga

1 font, 2020.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Tarragona y su provincia». Blogger.

Llevant marinada fon la neu de l'aubaga

1 font, 1914.
Lloc: Montblanc.
Griera i Gaja, Antoni M. Pvre. (1914): Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), II (juliol-setembre) «Els noms dels vents en català», p. 83. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Llevant marinada, / font la neu de l'obaga

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 39. La Neotípia.

Llevant marinada, fon la neu de l'obaga

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga

1 font, 2008.
Marinada és un vent de la mar i que es nota molt a terra, en especial a l'obaga, nom que rep el coster situat cap al nord.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.4. Llevant», p. 123. Editorial Moll.