Paremiologia catalana comparada digital

Lluert cansat, l'estiu acabat

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1930.

Lluert cansat, l'estiu acabat

4 fonts, 1992.
El lluert és una espècie de sargantana que viu per Catalunya Nord i Andorra.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.23. Altres animals. Refranys», p. 54. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 775», p. 566. Columna Edicions.
I per tancar aquest capítol d'observació animal d'estiu us direm que els llangardaixos són rèptils que proliferen en les estacions càlides.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Juny. Mirant els animals», p. 95. Columna Edicions.
L'observació dels costums dels rèptils ens indica l'època de l'any.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. Estiu», p. 181. Edicions 62.

Lluert cansat, / l'estiu acabat

2 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.

Lluert cansat, l'estiu ha passat

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «llangardaix, lluert», p. 157. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 127. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.