Paremiologia catalana comparada digital

Luego

41 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Luego

7 fonts, 1805.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de ordre», p. 97. Web.
Equivalent en castellà: Luego.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de órden», p. 62. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Arreu.
Equivalent en castellà: Luego.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Simples», p. 57. Hermanos Espasa, Editores.
Tiempo y negacion.
Equivalent en castellà: Luego.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 90. Imprenta del Ferrocarril.
Adv. t. y l. pròmptament; sèns dilació.
Equivalent en castellà: Luego.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Adv. t. y l. pròmptament; sèns dilació.
Equivalent en llatí: Statim, illico.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Lo matex que despres, y axí 's diu: primer una cosa, luego l'altra.
Equivalent en llatí: Deinde, postea.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Lo matex que despres, y axí 's diu: primer una cosa, luego l'altra.
Equivalent en castellà: Luego.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Usat per tráurer la conseqüencia.
Equivalent en llatí: Ergo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Usat per tráurer la conseqüencia.
Equivalent en castellà: Luego.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Luego», p. 60.
Las causales, qu'explican la causa ó motiu de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Luego.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol IX. De las conjunccións», p. 157. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Luego.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de temps», p. 137. Imprenta de A. Berdeguer.

Luègo

3 fonts, 1839.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en francès: Aussitôt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en francès: Bientôt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en llatí: Illico.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en francès: Incontinent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en castellà: Luego.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en italià: Quanto prima.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en llatí: Statim.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en italià: Subito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en francès: Sur-le-champ.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Adv. t. Pròmptamènt, sèns dilació.
Equivalent en francès: Tôt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en italià: Adunque.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en francès: Donc.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en italià: Dunque.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en llatí: Ergo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en llatí: Igitur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en castellà: Luego.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Conj. de que se usa pera manifestar la consecuencia que se trau del antecedènt.
Equivalent en francès: Par conséquent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 3.
Desprès.
Equivalent en francès: Après.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en llatí: Deinde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en francès: Depuis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en italià: Dopo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en francès: Ensuite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en castellà: Luego.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en italià: Poscia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en llatí: Postea.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Desprès.
Equivalent en italià: Quindi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Luègo», p. 109. Impremta de Josep Torner, accepció 2.

Luego que

2 fonts, 1847.
Equivalent en castellà: Luego que.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 9. De la conjuncion. Condicionales», p. 140. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Las condicionals, qu'expressan la condició, mediant la cual pod una preposició unirse á un' altra.
Equivalent en castellà: Luego que.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol IX. De las conjunccións», p. 156. Imprenta de A. Berdeguer.

Luego (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Aviat | Alego | Per lo tant.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. L», p. 83. Baguñá, editor.