Paremiologia catalana comparada digital

Més canta el mut que el llengut

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1919.

Més canta el mut que el llengut

4 fonts, 1950.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. M», p. 171. Edicions Tívoli.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2765», p. 350. Columna Edicions.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVII. Cantar. Refranes», p. 261. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 215. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més parla el mut que el llengut

3 fonts, 1926.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llengut, -uda Refr». Editorial Moll.
Lloc: La Plana de Castelló (La Plana Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Per a dir que les persones que no manifesten les seves opinions no es fan malveure, mentre que les persones que expressen les seves idees generen rebuig entre la gent.
Lloc: País Valencià.
Rull, Xavier (2025): «El món dels refranys (3): un recurs per a aconsellar - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/mon-refranys-3-recurs-aconsellar_1338214_102.html». El Nacional.cat.

Més canta el mut, qu'el llengut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 166. Editorial Arte y Letras.

Mes conta el mut, quel llengut

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Més prompte canta el mut que el llengut

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 46 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.