Paremiologia catalana comparada digital

Mai tant!

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mai tant!

7 fonts, 1926.
Exclamació de protesta o d'admiració davant una afirmació d'altri que considerem exagerada.
Diuen que el bisbe és mort.—Mai tant!
Lloc: Ribagorça.
Exclamació de protesta o d'admiració davant d'una notícia inesperada o exagerada. La forma «mai tant que…» introdueix oracions subordinades.
Mai tant que demà plogue!
Lloc: Pallars.
Exclamació de protesta o d'admiració davant d'una notícia inesperada o exagerada.
Lloc: Pallars.
Exclamació de protesta o d'admiració davant d'una notícia inesperada o exagerada. La forma «Mai tant que» introdueix oracions subordinades.
I si demà torne a ploure? —Mai tant, home, mai tant! | Mai tant que aguet any tampoc no guanyem la Lliga!
Lloc: Pallars.
Expr. Expressió de sorpresa en relació amb alguna cosa que diu algú altre, com si es tractés d'una exageració.
—Jo ja no faig servir mòbil. / —Mai tant! I no el trobes a faltar?!
Lloc: Ribagorça.
Expressió-interjecció que vol disminuir una cosa que es considera exagerada.
Dius que pesa cent quilos? —Mai tant!
Lloc: Lleida (Segrià).
Exclamació de protesta o d'admiració davant una afirmació que considerem exagerada.
Lloc: Ribagorça.

Mai tant

2 fonts, 1986.
—Doncs mira, igual! Més aviat ampitjore. —Mai tant! —Jo tamé me'n fai creus, perquè sempre haví estat més fort que un roure.
Lloc: Pallars.
Sinònim: No tant.