Passar un disgust.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 182. Editorial Gregal.
Mal trago
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Mal trago
6 fonts, 1839.
Passar un disgust.
Circumstància difícil d'admetre / mala notícia o desgràcia difícil de suportar.
La mort del seu germà va ésser un mal trago; ho va sentir extraordinàriament / Amb aquell ensurt vam passar un mal trago.
Sinònim: Mal bocí, mal pas, les de Caïm.
Font: R-M.
Disgust greu que sofreix una persona. Situació difícil i penosa.
Senyor bisbe —li va dir—. Jo sé de sobres què s'ha de fer per a sortir-nos d'aquest mal trago.
Font: Senyora..., p. 135.
En alguna altra banda he manifestat que crec que l'expressió ve de «mal tràngol» (amb assimilació de la «n» a la «g» i amb la perdua de la «l» final, com en el cas de «plànol»), una expressió amb el significat de «mal pas», «mala circumstància», «mala situació».
Amb la mort del familiar van passar tots plegats un mal trago.
Lloc: Vic (Osona).
Circumstància difícil d'admetre.
Sinònim: Veg. Mal bocí.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en llatí: Infaustus vel molestus nuntius.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en castellà: Jarope.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en italià: Nuova infausta.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en castellà: Pildora.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en francès: Pilule.
Donar un mal trago
2 fonts, 1970.
Lloc: Bages.
Lloc: El Vendrell (Baix Penedès).
Passar un mal trago
1 font, 2016.
Viure una tragèdia familiar o una trifulga greu.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Passen un mal trago
1 font, 1994.
Persona o empresa que es troben amb dificultats econòmiques.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).