Paremiologia catalana comparada digital

Mal trago

15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Mal trago

7 fonts, 1839.
Passar un disgust.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 182. Editorial Gregal.
Circumstància difícil d'admetre / mala notícia o desgràcia difícil de suportar.
La mort del seu germà va ésser un mal trago; ho va sentir extraordinàriament / Amb aquell ensurt vam passar un mal trago.
Sinònim: Mal bocí, mal pas, les de Caïm.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tràngol». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Disgust greu que sofreix una persona. Situació difícil i penosa.
Senyor bisbe —li va dir—. Jo sé de sobres què s'ha de fer per a sortir-nos d'aquest mal trago.
Font: Senyora…, p. 135.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Trago», p. 221. Editorial Pòrtic.
En alguna altra banda he manifestat que crec que l'expressió ve de «mal tràngol» (amb assimilació de la «n» a la «g» i amb la perdua de la «l» final, com en el cas de «plànol»), una expressió amb el significat de «mal pas», «mala circumstància», «mala situació».
Amb la mort del familiar van passar tots plegats un mal trago.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 73. Llibres de l'Index, S.A.
Circumstància difícil d'admetre.
Sinònim: Veg. Mal bocí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 189. Edicions 62.
Tràngol. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en castellà: Jarope.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Trago», p. 1017. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en castellà: Pildora.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Trago», p. 1017. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en francès: Pilule.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Trago», p. 1017. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en italià: Nuova infausta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Trago», p. 1017. Impremta de Josep Torner.
Met. Lo pesar ó mala moticia que se dòna á algú.
Equivalent en llatí: Infaustus vel molestus nuntius.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Trago», p. 1017. Impremta de Josep Torner.

Donar un mal trago

2 fonts, 1970.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 64. Web.
Lloc: El Vendrell (Baix Penedès).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Traginer», p. 139. Edicions Polígrafa.

Passar un mal trago

1 font, 2016.
Viure una tragèdia familiar o una trifulga greu.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. P», p. 265. Autoedició.

Passen un mal trago

1 font, 1994.
Persona o empresa que es troben amb dificultats econòmiques.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.