Paremiologia catalana comparada digital

Malalt que pren, allarga

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1979.

Malalt que pren allarga

4 fonts, 1979.
Dóna molta importància al nodriment del malalt. Sovint un bon menjar és substitut de fàrmacs.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 45. Editorial de Vecchi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A..
És important que els malalts mengin.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 288. Edicions 62.
Importància del nodriment d'un malalt.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mal, malalt, malaltia», p. 96. Editorial Millà.

Malalt que pren, allarga

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 618», p. 758. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.

Malalt que pren, malalt que aguanta

2 fonts, 2006.
Aquesta connexió entre l'alimentació i la lloable recuperació de la salut tradicionalment ja era un fet molt evident.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 177. Editorial Gregal.
Dita popular.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Diversos», p. 64. Curbet CG Edicions.

Malalt que pren, s'allarga

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.