Paremiologia catalana comparada digital

Mallorquí, lladre fi

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Mallorquí, lladre fi

8 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Baleàrics», p. 1223. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Balears», p. 88. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Illes Balears i Pitiüses. Mallorca». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 203. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 712», p. 778. Columna Edicions.
Expressió burlesca dels menorquins.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 476. Edicions 62.
Els diuen els menorquins, que fins fa pocs anys tenien poques relacions, i poc amistoses, amb Mallorca (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1728 Mallorquí», p. 239. Institut Menorquí d'Estudis.

Mallorquí / lladre fí

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres...). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.

Mallorquí lladre fi

1 font, 1984.
Expressió burlesca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.