Paremiologia catalana comparada digital

Mare valenta fa la filla dolenta

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1910.

Mare valenta fa la filla dolenta

6 fonts, 1917.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 569. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 261. Edicions 62.

Mare valenta, fa la filla dolenta

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Madre ardida, hace hija tollida.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.