Paremiologia catalana comparada digital

Marinada, verinada

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1900.

Marinada, verinada

6 fonts, 1900.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1143», p. 874. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Vent marin, empoisonné.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 532. Robert Morel Editeur.
Per considerarse aquèst vent perjudicial a la salut.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 102. Centre Excursionista de Catalunya.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 53. Edicions 62.

Marinada, / verinada

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 46. La Neotípia.