Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 63. Pagès Editors.
Marxant que perd i riu, o és boig o no vol pagar
11 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1815.
Marxant que perd i riu, o és boig o no vol pagar
1 font, 2003.
Marxant que perd no pot pas riure
1 font, 1992.
Marxant que perd no pot riure
1 font, 1815.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Segons aquell ditxo català de: marxant que perd no pot riure.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Marxant que perd, no pot riure
1 font, 1926.
Marxant que pert y riu, ó es boig ó no vol pagar
1 font, 1883.
Marxant que riu i perd, / no té el seny gaire complert
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Commerçant qui rit et perd, / n'a pas l'esprit bien ouvert.
Lloc: Catalunya del Nord.
Marxant que riu i perd, no té el seny gaire complert
1 font, 1926.
Marxant qui pert y riu, ó es boig ó no vol pagar
1 font, 1900.
Si perd i riu lo marxant, és boig o no vol pagar
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Si pert y riu lo marchán, es boij ó no vol pagá
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).