Paremiologia catalana comparada digital

Menjar arena ans que cometre vilesa

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1864.

Menjar arena ans que cometre vilesa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2004», p. 685. Columna Edicions.

Menjar arena ans que cométrer vilesa

1 font, 1864.
Ref. Aconsella que no s'ha de obrar contra la virtut, per mès que aprete la necessitat.
Equivalent en castellà: Comer arena ántes que hacer vileza.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Arena», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Aconsella que no s'ha de obrar contra la virtut, per mès que aprete la necessitat.
Equivalent en llatí: Prius mori, quam male agere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Arena», p. 122. Hermanos Espasa, Editores.

Menjar arena antes que cometre vilesa

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 3. Manuscrit.

Menjar arena primer que fer una vilea

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 164. Editorial Arte y Letras.

Menjar arena, primer que fer una vilesa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 214. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Si, fill meu, menjar arena, / ans de cométrer vilesa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 7. Imprempta de Carlos Latrobe.