Paremiologia catalana comparada digital

Mira-li la cara i veuràs quina llet dona

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Mira-li la cara i veuràs quina llet dóna

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.

Mira-li sa cara i veuràs quina llet dóna

2 fonts, 1993.
La cara és el mirall de l'interior.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 321. Editorial Moll.
Es diu d'un home dolent i malcarat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1839 Mira», p. 253. Institut Menorquí d'Estudis.

Mira-li sa cara, i veuràs quina llet dóna

1 font, 1926.
Es diu d'un home dolent i malcarat.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara Refr. n)». Editorial Moll.

Mira-li sa cara, i veuràs quina llet dona

1 font, 1984.
A sa cara s'hi retraten es sentiments.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.