Paremiologia catalana comparada digital

Moliner de vent no menja quan té talent

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Moliner de vent no menja quan té talent

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2044», p. 179. Columna Edicions.
El moliner cobrava el dret de moltura, regulat per la llei, i són tradicionalment criticats per la seva manca d'honradesa en calcular les mesures.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Moliner», p. 90. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o, almenys, que hi ha una desigualtat de producció segons el temps sia ventós o no (D.). Explicat amb més detall a l'original.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1858 Moliner», p. 256. Institut Menorquí d'Estudis.

Moliner de vent, no menja quan té talent

2 fonts, 1984.
Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Moliner», p. 77. Editorial Moll.
Ofici poc productiu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 215. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Moliner de vent / no menja quand te talent

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIX.- Fèines, oficis», p. 303. Institut Menorquí d'Estudis.