Paremiologia catalana comparada digital

Moneda que sona senyal que és bona

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

Moneda que sona, senyal que és bona

8 fonts, 1938.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 50. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1160. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2210», p. 220. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 431. Edicions 62.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 56. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Moneda que sòna, senyal qu'es bòna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 173. Editorial Arte y Letras.