Paremiologia catalana comparada digital

Moro mana a moro

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Moro mana a moro

4 fonts, 1918.
Es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Moro, Mora Refr. d)». Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.
Es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1879 Moro», p. 260. Institut Menorquí d'Estudis.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 6. Refranys sobre llocs», p. 22. Universitat de Lleida.

Moro mana a moro, i moro mana a jo

2 fonts, 1984.
Passar les feines d'un a l'altre.
Lloc: Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 476. Edicions 62.
Passar ses feines d'un a s'altre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Moro mana moro

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2348», p. 251. Columna Edicions.