Paremiologia catalana comparada digital

Morta és la gallina que ponia els ous d'or

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1889.

Morta és la gallina que ponia els ous d'or

6 fonts, 1980.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gallina», p. 119. Editorial Millà.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 435 (setembre 1980) «El que diuen els refranys sobre... El gall i la gallina». Cavall Fort.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre galls i gallines». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Aviram», p. 129. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.

Morta és la gallina qui ponia els ous d'or

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 119», p. 669. Columna Edicions.

Morta es la gallina qui ponia'ls ous d'or

1 font, 1910.
Se diu, referintse a la de la fàbula, per indicar que se han acabat les gangues com aquella, y que sols ab lo treball se pot anar vivint.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Gall. Aforismes», p. 265. L'Avenç.

Morta és la gallina... que ponia els ous d'or

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Morta es la guallina qui ponia los ous d aur

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol LXIII. De ocells e mosque», p. 69. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.