Paremiologia catalana comparada digital

Fer petar la claca

26 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1803.

Fer petar la claca

14 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Charlar largamente, pegar la hebra, soltar la taravilla.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 117. Editorial Pòrtic.
Entretenir-se enraonant, conversar de coses intrascendents.
Vine a sopar que farem petar la claca una estona.
Equivalent en castellà: Estar de palique | Pegar la hebra | Darle a la sin hueso.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Claca», p. 64. Enciclopèdia Catalana.
Entretenir-se enraonant / conversar de coses intranscendents.
Fa una bona estona que fan petar la claca i no es recorden que és hora de sopar.
Sinònim: Fer-la petar, fer petar la xerrada, fer petar el queixal, passar el canet, moure xerra, trencar nous.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Conversar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
F. joc.
Equivalent en castellà: Garlar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 371.
F. joc.
Equivalent en llatí: Garrire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 371.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2309», p. 57. Columna Edicions.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Fer petar la xarradeta | Fer petar la xarrameca.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Tenir conversa. De: Junyent, Eduard (1922).
Sinònim: Fer-la petar.
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/181/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Claca: discussió enrahonament. De: Martí i Albanell, Frederic (1924-25).
Lloc: Olot.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0047 «Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434470304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Si vens avui al vespre a casa, farem petar la claca una estona.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 196. Llibres de l'Index, S.A..
Xerrar.
Les padrines seuen a la fresca i fan petar la claca.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 88. Autoedició.
Parlar, xerrar, conversar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 58. Editorial Millà.
Conversar.
Sinònim: Veg. Fer-la petar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 177. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Claca», p. 905. Editorial Selecta-Catalonia.
Fer petar la xerrada. Conversar.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 50. Curbet CG Edicions.

Fer petar la claca (o el queixal, o la xerrada)

2 fonts, 1997.
Parlar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 89. Edicions 62.
Parlar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Sons i sorolls. Parlar», p. 102. Edicions 62.

Fer patar la claca

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Sinònim: Fer-la petar.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fèr petar la claca

1 font, 1805.
F. fam.
Equivalent en castellà: Garlar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Petar», p. 188.
F. fam.
Equivalent en llatí: Garrire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Petar», p. 188.

Fer petar la claca (o simplement per-la petar)

1 font, 2000.
Sinònim: V. Claca.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Petar», p. 183. Enciclopèdia Catalana.

Fer petar la claca, ò ferla petar

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: tender el paño del púpito, soltar la sin hueso ó la taravilla.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 177. Imp. de J. Horta.

Fer petar la cleca

1 font, 2004.
Xerrar sense massa criteri, d'una manera informal; també 'creca'
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Cleca», p. 43. Pagès Editors.

Fer petar la cleca (o la claca)

1 font, 2004.
Xerrar sense massa criteri, d'una manera informal.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Petar», p. 114. Pagès Editors.

Fer petar la craca

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fer petar la creca

1 font, 2004.
Xerrar sense massa criteri, d'una manera informal; també 'cleca'
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Creca», p. 46. Pagès Editors.