Paremiologia catalana comparada digital

Mossa de faldada, n'és la més cara

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

Mossa de faldada, és la més cara

2 fonts, 1926.
Font: Griera Tr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mossa Refr. a)». Editorial Moll.
Les mosses de faldada cobraven la feina en espècia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters… Refranys», p. 224. Editorial Moll.

Paga de faldada és la més cara

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1159. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 432. Edicions 62.

Criada de faldada és més cara que de soldada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3724», p. 362. Columna Edicions.

Moça de faldada, n'es la mes cara

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. M», p. 71. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Mossa de faldada / és la més cara

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mossa», p. 244. Edicions Polígrafa.

Mossa de faldada n'és la més cara

1 font, 1992.
Sinònim: Criada de faldada és més cara que la soldada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 305. Columna Edicions.

Paga de faldada, és la més cara

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 49. Estampa Gràfiques Calmell.