Paremiologia catalana comparada digital

Murta, l'amor és fuita

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Murta, l'amor és fuita

3 fonts, 1992.
La murta, junt amb el romaní, és signe de l'amor. Diuen que "murta, amor fuita" | i o dic que és vertadera. | He passat per sa murtera | i un brot de murta t'he duita.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.2. Fruits, herbes, altres plantes (Per a fruita i verdura, veg. tb. 9.5.1. Aliments). Refranys», p. 203. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2728», p. 342. Columna Edicions.
Es diu per la creença que la murta simbolitza la inconstància en l'amor. El tema d'aquest refrany es troba en diferents cançons populars. Vegi's n. 134, 1630 i 1874.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1914 Murta», p. 264. Institut Menorquí d'Estudis.

Murta / l'amor en fuita

1 font, 1981.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Les herbes i l'amor», p. 3. Autoedició.

Murta, / l'amor es fuita

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 286. Institut Menorquí d'Estudis.

Murta, l'amor es fuita

1 font, 1996.
Lloc: Mallorca.
Serrano i Darder, Antònia (1996): L'Estel «La cuina de na Tonina. Fruites de tardor», p. 25. Revista L'Estel.