Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Núvols barbats, camps mullats

17 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.

Núvols barbats, camps mullats

16 fonts, 1988.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 149. Pagès Editors.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La pluja», p. 88. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Trobem alguns exemples de personificació dels núvols, com ara aquest. També hi ha la creença, entre la gent gran dels pobles, en l'habitabilitat dels núvols per éssers més o menys mítics, tals com el diable,.
I que la producció d'un fenòmen extraordinari pot respondre a l'aparellament de dues divinitats.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Meteorologia popular», p. 250. Editorial de Vecchi.
Barbat = barbut, efecte òptic de la pluja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Celatge i núvols», p. 602. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Núvols», p. 151. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 54. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 244. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
La barba és aquella mena de cortina que sembla que duguin a sota els núvols de tempesta i que no és res més que l'avís cert que el núvol està descarregant aigua. Els mariners saben bé que aquesta cortina duu associada una bona ventada.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Cel i núvols», p. 44. Editorial Noray.

Niguls barbats, camps mullats

1 font, 2008.
Aquesta classe de niguls anuncien aigua.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.7. Núvols (Vegeu també 3.2.4. Cel) Refranys», p. 104. Editorial Moll.