Qui es xato.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Modismes», p. 122. L'Avenç.
Nas de gos perdiguer
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.
Nas de gos perdiguer
1 font, 1910.
Qui es xato.
Tenir nas de gòs perdiguer
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Tener largas narices, ó narices de perro perdiguero.
Equivalent en llatí: Longe redolere.
Tènir nas de gòs perdiguèr
1 font, 1839.
Fr. que á mès del sentit propi ó significar que se tè vivesa de olfato, pren un sentit metafóric y significa prevéurer ó pressentir alguna cosa que efectivamènt passa desprès.
Equivalent en castellà: Tener largas narices, ó narices de perro perdiguero.
Fr. que á mès del sentit propi ó significar que se tè vivesa de olfato, pren un sentit metafóric y significa prevéurer ó pressentir alguna cosa que efectivamènt passa desprès.
Equivalent en francès: Avoir bon nez.
Fr. que á mès del sentit propi ó significar que se tè vivesa de olfato, pren un sentit metafóric y significa prevéurer ó pressentir alguna cosa que efectivamènt passa desprès.
Equivalent en francès: Prévoir de loin.
Fr. que á mès del sentit propi ó significar que se tè vivesa de olfato, pren un sentit metafóric y significa prevéurer ó pressentir alguna cosa que efectivamènt passa desprès.
Equivalent en italià: Esser provido, antidevitore.
Fr. que á mès del sentit propi ó significar que se tè vivesa de olfato, pren un sentit metafóric y significa prevéurer ó pressentir alguna cosa que efectivamènt passa desprès.
Equivalent en llatí: Longe redolere.