Paremiologia catalana comparada digital

No hi ha cap altar sense creu

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1925.

No hi ha cap altar sense creu

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 864», p. 394. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 268. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 559. Edicions 62.

No hi ha altar sense creu, i en el que no n'hi ha una n'hi ha deu

1 font, 1925.
Altres diuen dues. Vol dir que tothom passa les seves penes.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1925): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXI. Manresa, setembre de 1925, núm. 92», p. 121. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.