Paremiologia catalana comparada digital

No hi ha ordi que no es piqui

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1891.

No hi ha ordi que no es piqui

7 fonts, 1937.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 67. Pagès Editors.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La dissort», p. 136. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 418», p. 607. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La terra», p. 84. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 139. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 378. Edicions 62.
No hi ha res que no es faci malbé.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 565. Edicions 62.
De més alts en cauen; no es pot estar massa confiat, perquè un contratemps ve quan un menys s'ho espera. Igual que l'ordi, es conserva bé si està ben acondicionat, però pot fer-se malbé, pot picar-se.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge», p. 283. Revista Curiositats de Catalunya.

No hi ha ordi que no s' piqui

1 font, 1891.
No hi ha res que no s' fassi malbé.
Lloc: Borrassá.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Ordi. Modismes», p. 128. Associació d'Excursions Catalana.