Paremiologia catalana comparada digital

No m'ensenyis les dents, que no soc menescal

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

No m'ensenyes les dents, que no sóc menescal

3 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dents / Dentat», p. 191. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 289. Editorial Antinea.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 240. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

No m'ensenyes les dents, que no sóc manescal

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 159», p. 482. Columna Edicions.
Quan els manescals fan reconeixement d'una bèstia grossa, li exploren amb deteniment la boca. Així mateix, molts animals, abans d'agredir, mostren les seues armes, els ullals. L'expr. es diu en to irònic a qui amenaça.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Amenaçador. Venjatiu», p. 159. Eixam Edicions.

No m'ensenyes les dents que no sóc manescal

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 83. Ajuntament d'Alzira.

No m'ensenyes les dents, que no soc menescal

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 187. Editorial Arte y Letras.

No m'ensenyes les dents, que no són manescal

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.