Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 159», p. 482. Columna Edicions.
No m'ensenyis les dents, que no soc menescal
7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
No m'ensenyes les dents, que no sóc manescal
2 fonts, 1992.
Quan els manescals fan reconeixement d'una bèstia grossa, li exploren amb deteniment la boca. Així mateix, molts animals, abans d'agredir, mostren les seues armes, els ullals. L'expr. es diu en to irònic a qui amenaça.
Lloc: País Valencià.
No m'ensenyes les dents, que no sóc menescal
2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
No m'ensenyes les dents que no sóc manescal
1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
No m'ensenyes les dents, que no soc menescal
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.