Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
No mata pena ni mal, sinó el que és mortal
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.
No mata pena ni mal si l'home no és mortal
4 fonts, 1951.
No mata pena ni mal, sinó lo que és mortal
3 fonts, 1984.
Només qui és viu té el fi de lavida assegurat.
Es diu referint-se a un qui ha estat en perill imminent de mort i no s'ha mort; o bé d'un qui s'ha mort quan semblava que no hi havia causa suficient per morir (D.).
Se mor quan ha arribat s'hora.
Lloc: Menorca.
No mata pena ni mal / sinó lo que és mortal
1 font, 1969.
No mata pena ni mal, / sino lo qu'es mortal
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.