Paremiologia catalana comparada digital

No pot fugir negú a sa ventura

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1992.

Ningú no pot fugir d'allò que li ha de venir

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

No pot fugir ningú a sa ventura

2 fonts, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 306. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Aquest refrany expressa, en forma negativa, la mateixa fatalitat de l'ésser humà que la frase llatina.
Equivalent en llatí: Sors est sua cuique ferenda.
Font: cfr. II.330.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 178», p. 97. Edicions 62.

Ningú no pot fugir a sa ventura

1 font, 2002.
Aquesta codificació la trobem en «Refranys en prosa catalana glossats» (Conca i Guia: 240) i en la «Resposta de Vinyoles a una senyora», Antoni Ferrando (ed.): Narcís Vinyoles i la seua obra, Universitat de València, 1978, p.47.
Equivalent en llatí: Ventura pericula, nemo fugere potest.
Conca, Maria (2002): Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros «Estudi patronímic i paremiològic del corpus triat», p. 8. Web.

Ningú sap el que ha de venir

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 321», p. 676. Columna Edicions.

No pot fugir negú a sa ventura

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: No puede huyr ninguno a su ventura.
Font: Capítol II. (II.2).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 240. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.