Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan cou cura i quan pica madura

96 recurrències en 52 variants. Primera citació: 1900.

Quan cou cura i quan pica madura

11 fonts, 1951.
Referit a la situació de les ferides.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 357. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 17. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Salut», p. 85. Edicions Tres i Quatre.
Quan poses esperit (alcohol) damunt una ferida i cou, te contesten això.
Lloc: Mallorca.
Correu / Cardona Colomar, Inés (2013): Correu «Dites mallorquines». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 51. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 28. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.

Quan cou, cura; quan pica, madura

7 fonts, 1979.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3604», p. 330. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Picor», p. 243. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 269. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tot el que cou cura

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1083. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 291. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Xixona (Alacantí).
Rosa Maria (2010): El meu poble «Refranys i frases fetes II». Web.

Quan cou cura, quan pica madura

4 fonts, 1983.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 39. Pagès Editors.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 77. Editorial Sargantana.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Medicina», p. 55. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 36. Setmanaris i Revistes, SL.

Quan cou es cura, quan pica madura

4 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Coure», p. 46. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Curar», p. 47. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Picar», p. 115. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

Quan cou, cura i quan pica, madura

4 fonts, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Introducció», p. 13. Graó Editorial.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. La salut», p. 27. Graó Editorial.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Sinònim: Quan cou cura, quan pica, madura.
Equivalent en castellà: Cuando escuece, cura, cuando pica, madura.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Curar», p. 45. Edicions 62.

Quan cou, cura, quan pica, madura

4 fonts, 1984.
E. V. Equip (1985): «Dites». Caprabo.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 78. Editorial Millà.
P'es qui se queixa, quan una ferida cou.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.

El que cou cura

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 245. Web.
La picor és la manifestació que el cos està reaccionant contra el mal.
Sinònim: Connex: Els ulls es toquen amb els colzes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 343. Web.

Lo que cou, cura; i lo que pica, madura

3 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1957): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1978): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
El Pitiuso (1957): «Adagis o refranys recollits a les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

El que cou, cura

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3600», p. 328. Columna Edicions.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Quan cou cura; quan pica, madura

2 fonts, 1994.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 53. Consell de Mallorca.
Rendé i Masdéu, Joan (1994): Avui «Enraonar. Carter ho ha salvat», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.

Quan el mal cou, cura

2 fonts, 1998.
Sinònim: A carn dura, dent aguda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «2», p. 15. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.

Quan pica, cura i quan fa mal, madura

2 fonts, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Introducció», p. 13. Graó Editorial.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. La salut», p. 27. Graó Editorial.

Quan pica, senyal de música

2 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2749», p. 347. Columna Edicions.

Tot el que cou, cura

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 216. Autoedició.

Tot lo que cou, cura

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 143. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 23. Anubar Ediciones.

—Ai, que cou! —Quan cou cura i quan pica madura

1 font, 1988.
El me solia repetir mu mare, quan me feia una esgarrinxada o petita ferida i m'hi posava «esperit». En castellà, «alcohol».
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1988): S'Unió de S'Arenal, 15 «Refranys Mallorquins», p. 17. S'Unió de S'Arenal.

Allò que cou, cura

1 font, 2008.
Lloc: Pàmis (Marina).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 98. Ajuntament de Dénia.

Allò que cou, cura la matadura

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia. 4.8.2. Altres remeis», p. 96. Eixam Edicions.

Còm còu cura; / còm pica, madura

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Cón cóu, cura

1 font, 1979.
Sinònim: Quan cou, cura; quan pica, madura.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 17, 74.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.

Cuan cou, cura, cuan pica madura

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Refrans medics - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El mal quan cou, cura; quan pica, madura

1 font, 1936.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

El que pica cura

1 font, 2023.
És fals: https://twitter.com/idibell_cat/status/1702282173066215804.
Idibell (2023): «https://twitter.com/idibell_cat/status/1702249061099708795». Twitter.

Lo (allò) que cou, cura

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Coentor», p. 242. Universitat Miguel Hernández.

Lo que cou cura. Lo que pica madura

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Lo que cou cure

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Lo que cou, cure

1 font, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.

Lo que pica cura

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 69. Ajuntament d'Alzira.

Quan cou cura, quan pica, madura

1 font, 1989.
Tots dos procesos indiquen que s'està produint una transformació a les cèl·lules, teixits o organismes, és a dir, que viuen. Segons el parer popular, els remeis que provoquen reaccions en el cos són els adequats.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 45. Editorial de Vecchi.

Quan cou, cura

1 font, 1994.
A qui es queixa del dolor a l'aplicar esperit de vi a una petita ferida.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Quan cou, cura, [i] quan pica, madura

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 289. Edicions 62.

Quan cou, cura, / quan pica, madura

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De la salut», p. 14. Autoedició.

Quan cou, cura; / quan pica, madura

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand (la blessure) cuit, elle guérit; / quand elle pique, elle mûrit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 192. Robert Morel Editeur.

Quan cou, cura; i quan pica, madura

1 font, 1993.
Es diu com a conhort al qui es queixa quan una ferida o altra malura li cou (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «787 Cou», p. 114. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan cou, es cura, quan pica, madura

1 font, 2018.
De quan la mare ens curava amb esperit de vi una pelada al genoll i nosaltres rondinàvem.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Cataplasmes i emplastres», p. 53. Editorial Gregal.

Quan cou, és que cura

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 231. Manuscrit.

Quan lo mal pica, madura, i quan cou se cura

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «5. La salut i la malaltia - 5.2. Malaltia». Web.

Quan lo mal pica, madura, y quan cou se cura

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan pica, cura, si cou, madura

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.

Quan pica, madura; quan cou, cura

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia. 4.8.1. Els mals, les malalties, els malalts i els remeis», p. 93. Eixam Edicions.

Quan pica, senyal de musica

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. I. Música. Refranes», p. 5. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Quand cou /cura

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quand còu, cura; quand pica, madura

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 416. Centre Excursionista de Catalunya.

Si cou cura, si pica madura

1 font, 2010.
Lloc: L'Escala (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Si cou cure i si pique madure

1 font, 1995.
Font: ME, FI.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la salut i la malaltia», p. 42. Instituto de Estudios Turolenses.

Si la vida et cou, és que et cures; si et pica, és que madures

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Peixos», p. B19. L'Avui / El Punt Avui.

Si pica / sana

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Si pica cura i si cou madura

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 51. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Tot allò que cou, cura

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 115. Ajuntament d'Alzira.

Tot lo que còu, cura

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 293. Editorial Arte y Letras.

Tot lo que cura, cou (pica)

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. T», p. 176. Edicions Víctor.